Església parroquial de Sant Esteve

Més recent és el patrimoni arquitectònic del nucli antic de la vila: L’església parroquial de Sant Esteve, que fou bastida damunt d’una anterior l’any 1599 i estigué fortificada, és d’estil tardo-gòtica amb elements de diferents estils, com la portada d’entrada neoclàssica.

L’Església parroquial de Sant Esteve de Mont-ras és una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal d’estil gòtic tardà. En la façana occidental, l’església posseeix un portal d’arc de mig punt, adovellat i un senzill rosetó. En la part alta, en la vertical de la portalada, hi ha un matacà, dues petites obertures d’arc de punt rodó i quatre espitlleres que dónen al terrabastall que, a mena de fortificació, s’alça damunt el temple.

En el mur lateral de migdia hi ha una porta de factura neoclàssica. És rectangular i sobre la llinda té una decoració formada per una petxina en baix-relleu, al centre, i tres pinacles rematats per semiesferes. Aquesta porta s’obre en el mur que correspòn a les capelles laterals. Sobre la coberta d’aquestes capelles, en el mur de la nau, hi veiem dos finestrals de doble obertura i arcs apuntats i una mena de torricó semicilíndric adossat que alberga l’escala d’accés al cor i al terrabastall. En la part superior hi podem veure quatre petites obertures d’arc de mig punt que alternen amb espitlleres, les quals donen al terrabastall o fortificació.

En l’extrem oriental d’aquest mur s’hi afegeix la sagristia, construcció més tardana que la resta de l’edifici. El mur lateral de tramuntana no presenta cap obertura, llevat de les espitlleres de la part alta.

L’absis, poligonal de tres cares, no té tampoc cap finestral: s’hi obren només en la part superior tres obertures d’arc de mig punt, com les del frontís i mur meridional, i les corresponents sageteres.

La nau està dividida en dues crugies per un arc toral apuntat: l’arc triomfal és també d’aresta. La volta, tant a la nau com al presbiteri és de creueria, gòtica, amb claus i impostes decorades amb baixos-relleus.

En la clau de volta del presbiteri s’hi representa el patró, sant Esteve, amb la palma del martiri. En les dues claus de la nau hi veiem un sant, habilitat de pelegrí i la Verge amb l’infant. Les impostes tenen decoració molt simple.

Les capelles laterals, dues a cada costat de la nau, tenen també cobertes de creueria. Les claus de volta, lògicament més reduïdes que les de la nau i del presbiteri estan també decorades. En les del costat de migdia hi veiem la Verge del Roser i un altre sant. En les de la banda oposada hi figura la Verge amb l’infant i un sant amb habituallament de frare.

La porta que dóna accés a l’escala de cargol que puja al cor i al terrabastall té a la llinda la data 1599 i l’anagrama IHS.

Aquesta mateixa data la trobem en la porta d’accés a la trona. La trona, de pedra, està sostinguda per una gran mènsula que representa una testa de persona -‘el cap de moro’-.

El cor està sostingut per una volta i un arc de forma rebaixada. Aquest arc es recolza en unes pilastres adossades en els murs laterals en les quals s’hi volgueren representar columnes clàssiques estriades. Els falsos capitells imiten els d’ordre corinti: al centre tenen un petit cap de persona.

Cal fer esment, també, de dues mènsules o impostes que actualment no tenen cap finalitat, les quals es poden veure des del cor. Estan situades en el mur lateral nord de la nau i potser formaren part d’una arcada. La seva decoració, ev