El municipi

Municipi de Mont-ras
Municipi de Mont-ras

Amb una població de 1742 habitants, el Municipi de Mont-ras s’emmarca dins les característiques típiques de la comarca del Baix Empordà a la Província de Girona.
La convivència mil.lenària d’activitats diferents i la proximitat del mar, han originat l’existència d’una població culturalment rica per la seva diversitat i molt acollidora com ho demostra l’eslògan escollit.

Història: Al segle X ja surt esmentat el municipi de Mont-ras, sovint, sota el nom de Torroella de Mont-ras. Mont-ras va pertànyer a la vescomtessa de Bas l’any 1280, els anys 1298 i 1379 es constata que l’església de Mont-ras era en el terme del castell de Palafrugell, senyoria del priorat de Sta. Anna de Barcelona. Va continuar sota el domini dels priors, que tenien el títol de baró de Palafrugell, fins l’abolició del règim senyorial i passà a formar part de Palafrugell. Al segle XVIII però gràcies a la revifalla fruït de l’expansió de la vinya i el creixement demogràfic, el Municipi aconseguí la independència municipal (any 1858).

Situació: El terme de Mont-ras és a la zona de contacte entre la plana, el mar i la muntanya. Abasta una extensió de 12,23 Km2, situada a la costa (entre el cap Roig i el de les Planes, amb la cala Morisca i la cala Estreta com a accidents principals), estesa des dels darrers contraforts de les Gavarres fins al corredor o fossa de Palafrugell-Palamós i drenada per la riera d’Aubi. El tram de litoral comprèn les Cales del Crit, la Fontmorisca i el Vedell, indrets verges i solitaris.

Cultura: Culturalment, Mont-ras ha apostat per una línea clarament evolutiva i molt activa. l’Ajuntament ha treballat intensament per organitzar nous actes, recuperar-ne de tradicionals i ha apostat fermament per les noves associacions que han sorgit al municipi i les antigues que han volgut renovar-se i continuar amb el seu treball.
Tot plegat ha aconseguit fer de Mont-ras un municipi que combina sàviament la seva identitat tradicional i l’actual, convertint-lo en un terme amb una gran història i un gran futur.

Patrimoni arquitectònic: El terme de Mont-ras ja fou poblat des d’antic. En diferents punts del municipi s’han trobat vestigis de jaciments romans amb fragments ceràmics datables dels segles I i III d.C. i altres fragments de ceràmica romana: àmfores, tègules, terra sigil.lada i terrissa comú.
Més recent és el patrimoni arquitectònic del nucli antic de la vila: L’església parroquial de Sant Esteve, que fou bastida damunt d’una anterior l’any 1599. És d’estil tardo-gòtica amb elements de diferents estils, com la portada d’entrada neoclàssica. Entre el patrimoni montrassenc també destanquen les torres de defensa, que sovint fortificaven masies per l’afany de defensa contra els atacs dels pirates. Una de les més conegudes és la Torre Simona, de planta rectangular i construïda amb carrets de granit ben escairats. Datable als segles XIV i XV, és una de les més antigues i més notables, arquitectònicament parlant, de tota la comarca.

Gastronomia: Un breu recorregut per Mont-ras ens desvetlla de seguit la seva història gastronòmica. Darrerament, a més, entre d’altres, Mont-ras s’ha fet popular per la seva cuina, principalment al mes de juliol, durant els actes de la Festa Major, amb la Degustació Gastronòmica en la que participen molts dels establiments del municipi. Es miri com es miri, es pot assegurar que l’excel·lència gastronòmica de les comarques de la Costa Brava és molt present a Mont-ras on, particularment, la coexistència de productes naturals de qualitat i tan diversos, com el peix, la carn, les verdures i les espècies, s’han sabut combinar sàviament mitjançant les arts culinàries pròpies de l’Empordà oferint-vos el plaer de la cuina natural, de mercat, tradicional, sofisticada, creativa i, a més, amb el reconeixement internacional de qualitat, varietat, equilibri i salut a indrets com els Restaurants Mas Ferriol, Ca la Montse, La Bella Lola, Ca la Filomena, el Bar-Restaurant Mont-ras i el Bar Can César i la Rostisseria Can Cou-Cou.

Vida associativa: Mont-ras és una població amb una molt activa vida associativa. Encapçalada per l’Associació Cultural i Recreativa de Mont-ras que és una de les més grans i que engloba petites seccions com la de Ball, Art, Motor, Joventut “Iuventus”, Carrossaires, Coral, etc, i seguida per altres com l’Ateneu de la Marieta, associació dedicada als més menuts, el Club Esportiu Mont-ras dedicat a la promoció del futbol, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes de l’Escola Torres Jonama de Mont-ras, el Consell de Joventut de Mont-ras, l’Associació de Caçadors “El Faisà”, l’Associació de Donadors de Sang de Mont-ras i, evidentment, els Clubs de Bitlles Catalanes de Mont-ras.

Llegenda: El Mas de cal Gall Peric conté en els seus murs una popular llegenda que el relaciona amb la pirateria. Aquesta llegenda conta que uns pirates s’havien refugiat a la cala Fontmorisca a causa de la boira que els impedia navegar. Quan eren a punt de tornar-se a endinsar en la mar oïren el cant d’un gall que els assabentà de la proximitat d’una casa. Aquesta casa era el Mas Cal Gall Peric, on vivia una família amb dues filles. Una d’elles era molt bella i el capità dels pirates se la volgué endur al seu vaixell. La noia, però, es resistí fortament a aquest segrest i mossegà un dit del pirata. Aquest, completament ofuscat pel desgreuge, amb un cop d’espasa tallà el coll de la noia. Deprés d’aquest fet, el cos de la noia quedà estès a la platja i els familiars foren fets presoners i el mas cremat. La llegenda també conta que el crit de la noia en ésser assassinada fou tant fort que s’escoltà des de molt lluny i això féu que amb aquest nom, “Crit”, fos coneguda la cala on es produïren els fets.